Durant un segle, la costa gironina ha estat l’escenari del rodatge de més de 160 pel·lícules
Un penya-segat escarpat o un poblet de pescadors amb façanes blanques? Àmplies platges de sorra fina o locals nocturns d’última moda? Barques que surten a feinejar o mansions de somni que s’aboquen al mar? Sigui quina sigui la necessitat, probablement hi haurà un racó de la Costa Brava per resoldre-la.
Per això, des de fa dècades, nombrosos directors de cinema s’han fixat en l’ampli ventall de possibilitats que ofereix el litoral gironí i l’han convertit en escenari de les seves aventures cinematogràfiques, ja siguin documentals o superproduccions amb estrelles de primer nivell com Ava Gardner o Kirk Douglas, sense anar més lluny. Tot plegat, de passada, ha contribuït a promocionar la Costa Brava a l’estranger.
Va ser el crític i historiador de cinema Joaquim Romaguera, traspassat l’any 2006, qui va elaborar una relació dels documents cinematogràfics rodats al litoral gironí entre el 1914 i el 2001, que ara es recull al web oficial del Centenari de la Costa Brava (www.costabrava.org/centenari). Tot i que no s’hi tenen en compte els projectes televisius ni espots publicitaris, la xifra no és gens despreciable, ja que s’eleva fins als 164 títols.
Sense cap mena de dubte, la pel·lícula més llegendària rodada a la Costa Brava és Pandora i l’holandès errant, protagonitzada l’any 1948 per Ava Gardner i que va convertir la costa gironina en l’epicentre de les xafarderies de Hollywood. (A la imatge que encapçala la notícia es pot veure Ava Gardner a la platja de Tossa). L’arribada de la superestrella no només va suposar un autèntic enrenou per a la premsa del país, que la seguia a tot arreu i publicava fins al més mínim detall del seu dia a dia, sinó que la seva amistat amb el torero i actor Mario Cabré, que també participava en la pel·lícula, va fer venir fins a la Costa Brava, mort de gelosia, el mateix Frank Sinatra, que era el tercer marit de l’actriu.
Un altre film de renom internacional va ser De sobte, l’últim estiu, interpretada per Liz Taylor, Katherine Hepburn i Montgomery Clift i amb localitzacions a Sant Feliu de Guíxols (platja de Sant Pol), s’Agaró (a la platja, davant la Taverna del Mar), Sant Antoni de Calonge, la platja de Pals i Begur (el castell i els carrerons del municipi). I una altra de les pel·lícules mítiques de la Costa Brava va ser El far de la fi del món, adaptació de la novel·la de Jules Verne interpretada per Kirk Douglas (que també va participar en la producció), Yul Brynner i Samantha Eggar, entre d’altres. Filmada l’any 1970 a la costa del cap de Creus, les restes del seu decorat es van poder veure fins l’any 2006. També al cap de Creus, el cineasta Luis Buñuel va localitzar part de les escenes de L’Edat d’Or (1930), film pel qual va comptar amb la col·laboració de Salvador Dalí, que apareix en els crèdits.
Però no tot van ser grans produccions o films d’autor. Altres van intentar retratar la realitat de la Costa Brava, com per exemple La piel quemada (1967), que descriu l’arribada d’un treballador de la construcció andalús a l’inici del boom turístic de la Costa Brava, amb localitzacions rodades a Lloret de Mar. D’aquesta manera, el film mostra el contrast entre l’Espanya rural, empobrida i conservadora amb els ràpids canvis que es comencen a viure a les zones més turístiques.
D’altra banda, a la Costa Brava també s’hi han rodat moltes pel·lícules més lligades a la cultura catalana. És el cas, per exemple, d’En Baldiri de la Costa (1968), rodada a Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina, Palamós, Amer, Castell-Platja d’Aro, Vidreres i Arbúcies, i que va ser protagonitzada per Joan Capri en el seu moment de màxima popularitat als escenaris catalans. A més, també s’hi han rodat adaptacions de novel·les tradicionals catalanes, com per exemple La Filla del Mar, d’Àngel Guimerà, rodada al Port de la Selva i Cadaqués l’any 1953.
I no es poden oblidar, tampoc, les diverses pel·lícules eròtiques que van prendre com a escenari les platges i cales de la Costa Brava. Entre elles es poden trobar, per exemple, La caliente niña Julieta, La loca extravagancia sexy (un cabaret que es feia a Lloret) i La isla de las vírgenes ardientes, entre d’altres, moltes d’elles classificades com a «cine S» -signat amb pseudònim-. D’altra banda, la Costa Brava també ha estat escenari de rodatges de films espanyols de «pura cepa», protagonitzats, per exemple, per Ana Obregón o Concha Velasco.
En l’actualitat, el ritme de filmacions ha disminuït considerablement, tot i que el recull acaba l’any 2001. Alguns dels últims films amb més ressò han estat Núvols d’estiu (2001), una comèdia interpretada per Roberto Enríquez, Natalia Millán, Irene Montalà i David Selvas; La ciutat dels prodigis (1998), amb Olivier Martínez i Emma Suárez, amb localitzacions a l’Estartit, o Carreteras secundarias (1997), amb Antoni Resines i Maribel Verdú.