Són nombroses les cançons que contribueixen a donar a conèixer la Costa Brava arreu del món

 Laura Fanals

L’estiu serveix perquè la Costa Brava llueixi tot el seu esplendor musical. Festivals com el de Peralada, Sant Feliu de Guíxols, Cap Roig, Torroella de Montgrí i molts altres fan que l’epicentre de l’espectacle a Catalunya es trobi a les comarques gironines durant les vacances. Però, a més, la música s’ha convertit, igual que la pintura o la gastronomia, en una poderosa eina promocional per a la Costa Brava. Hi ha cançons que s’han identificat amb la Costa Brava i l’han donat a conèixer a través de les seves estrofes.

ÒPERA

«Costas las de Levante, playas las de Lloret…«. Aquest és el passatge més popular de l’òpera Marina, el primer acte de la qual comença amb una estampa de la platja de Lloret a la llum de l’alba. Els pescadors canten mentre Marina espera la tornada de Jorge, un capità de vaixell de qui està enamorada. Inicialment, Marina va ser una sarsuela amb text del ripollenc Francesc Camprodon, que estiuejava a Blanes i va decidir fer una obra sobre Lloret, estrenada el 1855. Com a sarsuela no va tenir gaire èxit, però més endavant es va convertir en òpera i va triomfar.

POEMA SIMFÒNIC

Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 187-1925) va dedicar una obra simfònica a les illes Medes. Aquest músic autodidacte i rellotger d’ofici va compondre un centenar de sardanes i un gran nombre d’obres majors.

HAVANERES

Un dels gèneres que han donat més fama a la Costa Brava. Van arribar a través dels indians, que tornaven de fer fortuna a Amèrica, i posteriorment amb els soldats combatents de la guerra de Cuba. Les primeres havaneres, durant el segle XIX, eren en castellà i parlaven de records cubans. Cap a finals dels anys 60 del segle XX, però, es van tornar a posar de moda a Catalunya i se’n van crear de noves inspirades per la Costa Brava. Una de les més famoses és El meu avi, de Josep-Lluís Ortega Monasterio, que la va compondre al restaurant palamosí El Xivarri. Un altre compositor cèlebre va ser el bisbalenc Ramon Carreras, que després de la celebrada Llop de Mar va homenatjar Cala Montgó («Cala Montgó, racó de pau i de llum, cala Montgó, racó de pau i perfum, racó del més bell encís, cala Montgó, un trosset de paradís»). Josep Bastons, un dels fundadors de Peix Fregit, en col·laboració amb la poetessa Narcisa Oliver va emocionar amb Mariner de terra ferma i Tamariu.

SARDANES

És el gènere que més peces ha dedicat a la Costa Brava. Els seus orígens es remunten al 1908, quan Joan Maragall va escriure una lletra sobre el territori situat entre els Pirineus i la costa, i Enric Morera el va musicar: naixia així la sardana L’Empordà. A partir d’aquí, la roca del Cargol va servir a Josep Vicens, l’avi Xaixu, per retre-li homenatge, mentre que Santiago Bañeras va compondre A Palamós fan pipes des del casino del port. Ricard Viladesau, per la seva banda, va convertir un tram costaner d’Aigua Xelida en Sa Roncadora, una peça de notes enrevessades i difícil execució. Més endavant vindrien De Sant Feliu a S’agaró i Torroella, vila vella (Vicenç Bou), Sota el Mas Ventós (Jaume Bonaterra) o Tossa Bonica (Francesc Mas i Ros).

VALS

Josep Pujol, Libori, és autor del vals mariner Vell pescador, un clàssic de les cantades arran de mar. També destaca L’oració del pescador, de Carles Casanovas.

CANÇÓ D’AUTOR

Meditérraneo és una de les peces més conegudes de Joan Manuel Serrat, però no tothom sap que va ser escrita des de Can Batlle, a Calella de Palafrugell. Mentrestant, un dels temes més coneguts de Lluís Llach és Vinyes Verdes vora el mar, sobre un poema de Josep Maria de Segarra. Englobats dins de Cançons de rem i de vela, aquests versos formen part d’un recull de poemes inspirats en el paisatge del Port de la Selva. L’escalenc Josep Tero, per la seva banda, va alçar la veu per defensar els Aiguamolls de l’Empordà de l’amenaça de les edificacions, musicant l’escriptora Maria Àngels Anglada en la cançó Aiguamolls. Més endavant, Tero ha parlat de la seva terra al llarg de tota la seva trajectòria, igual que el cantautor santfeliuenc Josep Andrújar, Sé, especialitzat en els cants de taverna.

PASDOBLES

El 1968, les autoritats gironines es van reunir per buscar una manera de promocionar la Costa Brava. Qui seria durant molts anys secretari de Salvador Dalí, Enric Sabater, va proposar la cançó Costa Brava, que van interpretar Digno García y sus Carios. Aquest any, i amb motiu del Centenari de la Costa Brava, el tema s’ha recuperat.

ROCK

«Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana…». L’Empordà, dels Sopa de Cabra, s’ha convertit en un himne arreu de Catalunya. La lletra explica la història d’en Siset, un empordanès «tocat per la tramuntana» que era addicte a l’alcohol i amenaçava constantment de suïcidar-se. Però no totes les visions eren tan tràgiques. Los Rebeldes van considerar que viure al Mediterrani era tot un privilegi, i van aconseguir un èxit d’estiu amb Mediterráneo.

«CHILL-OUT» i «NEW AGE»

Aquesta categoria agrupa diversos artistes i treballs. Des de l’àlbum recopilatori Hidrogen. Espais naturals de Catalunya, on apareix el tema Cap de Creus, escrit per l’arbucienc David Salvans, fins al palafrugellenc Xavier Juanals, que barreja l’essència del paisatge empordanès amb les seves vivències personals. I com ells, molts d’altres.

JAZZ

Jimmy Rena i el seu trio van enregistrar un disc senzill que incloïa In a little Spanish Town, sobre Calella de Palafrugell.

RUMBA

Los Manolos, que ja havien fet versions rumberes d’El meu avi i Amigos para siempre, van treure una peça crítica amb la contaminació que patien les platges de Barcelona: «En la playa del Prat, yo no me puedo bañar, tendré que ir a Begur, que tiene bandera azul».

FLAMENCO-JAZZ

Armik, un ciutadà armeni d’origen iranià, va incloure Costa Brava al disc Rosas del amor.