La Costa Brava té una gran riquesa en platges i cales, totes elles d’una gran bellesa, que són un reclam per a turistes i visitants, sobretot durant els mesos d’estiu. Però encara hi ha algun racó lluny d’aquesta massificació.

Per als qui volen fugir de la massificació turística, hem seleccionat 5 cales de la Costa Brava Centre, entre Torroella de Montgrí i Santa Cristina d’Aro, on queda demostrat que la pau i la calma són possibles.

Cala Ferriol – L’Estartit

Segurament, el fet que s’hagi de caminar més d’una hora per arribar a la cala, fan que sigui una cala de baixa ocupació. Però el camí val la pena. Es pot arribar per dues vies: pel Nord, des de Cala Montgó; o des del centre de l’Estartit, una mica més curt que l’altre. En els dos casos, es travessa el massís del Montgrí per camins forestals. No és un camí molt dificultós, però és llarg i per la vegetació escassa del Montgrí, amb molt poca ombra. De totes maneres, poder observar com el Montgrí es fon amb el Mediterrani, compensa l’esforç.
La cala està formada per una petita platja de còdols envoltada de roques i una aigua cristal·lina. En ser part del Parc Natural del Montgrí, l’entorn està protegit, i fa que sigui una cala ideal per a la pràctica del submarinisme. Si s’hi va en èpoques humides, s’hi pot veure un petit rierol desembocant al mar.

Sa Tuna – Begur

Escollida pel diari britànic «The Guardian» com una de les 25 millors platges d’Europa, Sa Tuna és una cala de postal. Per arribar-hi, no s’ha de caminar gaire, de fet, es pot deixar el cotxe ben a prop. Però no és una cala convencional. La cala és antic barri de pescadors, que conserva totes les cases arran de mar, ara convertides en residències, amb les seves embarcacions davant. Un paisatge pintoresc que, a més, permet agafar el camí de ronda cap a Aiguafreda. La cala és de sorra, i gràcies a s’Encalladora, la roca que la protegeix, queda totalment protegida de les onades.
Per als que prefereixen un lloc amb més pau, caminant per un camí cap a la dreta, mirant el mar, podem arribar a s’Eixugador, una petita cala tranquil·la i a redós.

Cala Foradada – Palamós

La cala Foradada està a tocar de la platja es Castell, que gràcies a la pressió popular, no s’hi ha construït i es conserva verge. Arribar a cala Foradada no és fàcil, ja que està sota un penya-segat. La manera més fàcil és llogar un caiac a es Castell i arribar-hi per mar. Però per als més valents, es pot baixar a la cala, tot i que el camí és difícil i es fa necessari agafar-se a arrels i branques per a no caure.
Aquesta dificultat fa que, inclús a l’agost, la cala sigui semi deserta. A més, és ideal per als qui no els agrada excessivament el sol, ja que mitja cala està a l’ombra. Un dels seus atractius és el que li dóna nom: una roca foradada que es pot travessar nedant o amb caiac.

Cala S’Alguer – Palamós

En aquesta cala palamosina, sembla que el temps s’hagués aturat. Situada entre La Fosca i Castell, només s’hi pot arribar a través del camí de ronda, tot i que el camí no presenta dificultats. Val la pena acostar-s’hi, ja que ens trobem possiblement davant d’una de les cales menys massificades de la Costa Brava.
Les casetes de pescadors que envolten la platja, d’un blanc mariner que contrasta amb les portes, pintades de coloraines, fan que la cala agafi un to pintoresc que fa més agradable l’estada. Qualsevol moment de l’any és bo per visitar aquest indret, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 2004, ja que normalment no hi ha gaire gent.

Cala Urgell – Sant Feliu de Guíxols

Situada al massís natural de l’Ardenya, cala Urgell gaudeix d’un entorn natural envejable. Per accedir-hi, s’ha de baixar per un petit camí que comença a la carretera de Tossa, poc després de la urbanització Punta Brava. Alguns trams del camí no són fàcils, però amb menys de 20 minuts ja ets a la cala.
És una estreta platja de còdols, d’uns 100 metres de llarg, que combina el blau del mar amb el verd de la vegetació que trobem al darrere. A part de la seva bellesa natural, la cala té una baixa ocupació fins i tot els mesos d’estiu.