DAVID CÉSPEDES

Els trulls empordanesos presenten cada mes de desembre el resultat de la darrera collita. El nou oli de l’Empordà arriba cada any amb característiques diferents en funció de les condicions climàtiques.

Un dels aspectes que marca més la personalitat i el caràcter de l’oli empordanès és sens dubte la seva ubicació geogràfica i el paisatge que l’envolta. En aquest sentit, des de la DO Oli de l’Empordà s’assegura que la zona de cultiu es concentra en terrenys de sòls pobres: la serra de l’Albera i la serra de Rodes, al nord; el Montgrí i les Gavarres, al sud. Substrats muntanyosos que configuren una geologia característica, amb granits, pissarres i argiles. «La privilegiada ubicació geogràfica empordanesa, a cavall entre la mar Mediterrània i els Pirineus, fa que el clima combini hiverns suaus, estius no massa calorosos i la inevitable tramuntana. Tot plegat ajuda a configurar el marcat caràcter de l’oli de l’Empordà.

Sobre la collita de 2019, Simon Casanovas, president de la DOP Oli de l’Empordà, preveu una collita per sota del que seria normal, d’entre un 10 a 15% inferior, i al voltant dels 500.000 quilos.

L’oli d’oliva verge extra protegit amb la DOP Oli de l’Empordà s’elabora a partir d’oliveres inscrites en el registre corresponent de les varietats autòctones Argudell, Corivell, Llei de Cadaqués i la varietat tradicional Arbequina. Es considera com a varietats principals la varietat Argudell, que aporta la personalitat sensorial, i que hi és present en un percentatge mínim d’oli del 51% de la composició varietal.

Els seus productors destaquen que són olis que en boca presenten un sabor amarg de tipus mitjà, amb aromes que normalment recorden l’herba acabada de tallar i les nous; també poden aparèixer aromes de fruites exòtiques, fruites verdes o carxofa, així com presentar una sensació final d’ametlla. L’oli de l’Empordà és un producte amb 2000 anys d’història i segons relaten els seus productors les primeres mostres d’olivera que s’han trobat a l’Empordà daten del final de l’edat del bronze.

No obstant, van ser els grecs que van arribar a la costa empordanesa tant per Empúries com per Roses els que van començar el cultiu de l’olivera. L’oli va esdevenir llavors també un producte més de la gran activitat comercial que van demostrar tenir els grecs. La història ha constatat que posteriorment van ser els romans els que van prendre el relleu dels conreus i els monjos benedictins. I ara, tot aquell llegat es tradueix en què hi ha una extensió de dues mil hectàrees d’oliveres a l’Empordà que produeixen aquesta joia indispensable de la nostra cuina mediterrània.