A partir de la dècada de 1930, el litoral gironí es va convertir en el plató de rodatge de nombroses produccions cinematogràfiques, algunes de les quals hi van portar destacades estrelles de Hollywood, que van servir de reclam perquè altres personatges es decidissin a visitar i conèixer aquest territori
La Costa Brava va començar a ser escenari del rodatge de pel·lícules a la dècada de 1930, però no va ser fins un temps després, i sobretot a les dècades de 1950 i 1960, que hi van començar a arribar els famosos de Hollywood que van contribuir a augmentar la fama del litoral gironí. Abans de la guerra la Costa Brava ja havia començat a emular la Costa Blava o la Riviera francesa -procés que la guerra va interrompre-, on hi imperaven Dalí, Breton, Marc Chagall, el també artista internacional de les èlits Josep M. Sert, escriptors com Josep Maria de Sagarra o J. V. Foix, etc. I més endavant vindrien autors com els britànics Tom Sharpe o J. C Ballard, un referent de la ciència ficció (que s’estava a Roses, del 1970 al 1975) a més de l’americà Truman Capote, grans artistes internacionals i músics com Xavier Cugat.
Tot va començar un dia que un luxós cotxe perdut es va parar a la cafeteria Mònica de Palamós, tot demanant com anar a Mas Castell, a la platja de Castell -a tocar la zona on s’hi excavava un poblat ibèric-. El que no sabien els cambrers del bar és que en aquell cotxe hi anaven dos grans artistes de Hollywood, Merle Oberon (nascuda a Mumbai-Bombai, l’Índia; Cumbres borrascosas, amb Laurence Olivier, Desirée, amb Marlon Brando, Todo es posible en Granada, amb Paco Rabal) i Georges Hamilton (Con él llegó el escándalo, film de Minnelli), que havien estat convidats pel sr. Molinari, accionista de l’acabat d’inaugurar Drug Store de Barcelona, que iniciava la dolce vita de la gauche divine barcelonina al palauet neoclàssic acabat de construir després de la guerra d’Alberto Puig Palau, un magnat català de la indústria tèxtil que es movia a nivell internacional…. La Chunga, ballarina de flamenc, va amenitzar una de les vetllades.
Aquest industrial català, que afavoria la cultura catalana i estava en contacte amb la resistència francesa contra els nazis -que no es veiés, però, per l’època- és el «tío Alberto» de la cançó de Joan Manuel Serrat, a qui va ajudar en els seus inicis, així com a La Chunga; estava relacionat amb artistes de Hollywood com Ava Gardner, o el guionista Albert Lewin … Sabem que Merle Oberon va degustar la cuina del país i el «cremat» de la Costa Brava.
Ava Gardner va venir a la Costa Brava l’any 1950 -moment en què protagonitzava diversos escàndols amb Frank Sinatra- per rodar Pandora y el holandés errante, gràcies a les gestions d’Albert Puig Palau. Més tard hi va tornar força vegades, ja que tenia un amic a Palamós, Robert Ruark. Aquest film, amb guió d’Albert Lewin, l’autor d’El retrat de Dorian Grey, incloïa escenes truculentes , violentes i oníriques que varen ser filmades al poblat ibèric de Castell i Sant Feliu de Guíxols (Sant Elm), Tossa, Girona, Begur. Acompanyava Ava Gardner com a co-protagonista James Mason. També, com a tribut a la idea d’Espanya que es tenia, s’hi inclou un torero, personatge protagonitzat per un torero de veritat i actor, el català Mario Cabré… El fet que Frank Sinatra creiés que tenia un flirt amb l’Ava va fer que vingués ràpidament, a fi de restablir la situació, impel.lit per la gelosia…i l’ombra de la Màfia al darrera… A la Costa Brava encara s’expliquen acudits sobre aquest afer.
Segueix la ratxa: a continuació vénen a la Costa Brava l’actriu Joan Fontaine -la protagonista de Rebeca, mític èxit de masses, on apareix un castell arran de mar que s’assembla al del guarda del tsar que ara és Cap Roig-, així com Orson Welles, un dels cineastes més importants de tota la història del cine, l’autor de Ciudadano Kane, i un excel.lent actor, que roda Mr. Arkadin -Confidential report, en la versió original- (per a molts pel.lícula de culte) a S’Agaró. Hi participa l’artista espanyola Irene Caba. Un conegut mutu era el senyor Ensesa, que havia incitat l’exquisida urbanització de S’Agaró, estroncada per la guerra, però d’on en quedava encara el fabulós Hostal de la Gavina, on s’hi han allotjat personalitats de tot el món. Orson Welles també va anar a Mas Castell i al poblat ibèric.
El 1956, seguint la ratxa de la Costa Brava com a plató de cinema, es roda a Palamós i Sant Feliu de Guíxols The spanish gardener, basada en una novel.la de l’escriptor britànic A. J. Cronin, pel.lícula de la productora Rank que no es va poder exhibir a Espanya a causa de la censura. Era protagonitzada per Dirk Bogarde, un altre gran actor en la nòmina de la Costa Brava. Es filmen diverses escenes a la Planassa, de Palamós, la platja de Castell, etc.
Josep Maria Sert -ja esmentat més amunt- va convidar al Mas Juny -amb una torre medieval de defensa, que encantava tothom que rebia-, personatges com ara el príncep Mdivani -un gigoló internacional-, la baronesssa Thyssen, Marlene Dietrich -artista alemanya de culte-, Madeleine Carroll, (que va viure llargues temporades a Torre Valentina, Calonge, al castell de Treumal, on disfrutava de la platja, i a la qual li agradaven molt les sardanes ), Gary Cooper, Pola Negri (mítica artista del cinema mut), la multimilionària Barbara Hutton i altres.
El director anglès Michael Anderson també s’enamora de la Costa Brava, i hi ve a rodar una pel.lícula de suspens la qual li hauria agradat filmar-la a Hitchcook, segons la seva publicitat, Sombras acusadoras, protagonitzada per la famosa artista de Hollywood Anne Baxter i produïda per Douglas Fairbanks, ambdós amics d’en Puig Palau, on ell els va convidar a Mas Castell.
La gran Elizbeth Taylor i l’equip de rodatge de De repente el último verano (1954) s’estan a l’Hostal de la Gavina, amb el seu director, Joseph L. Mankiewicz, un film d’intriga psicològica i truculències que arriben al canibalisme i l’ambigüitat de les relacions -de l’homosexualitat a l’incest- basat en una obra de Tennessee Williams. Es filma a S’Agaró, però les escenes cim de la pel.licula fan famós Begur, tant els carrers costeruts com el castell. A Espanya va ser totalment censurada, de fet prohibida i, per tant, no es va veure mai. Ens permet apreciar una separació de la platja amb una tela metàl.lica, que en la pel.lícula ho és d’un xiringuito i la platja; en realitat, era la separació que hi havia a Tossa entre la platja dels homes i la de les dones. Elizabeth Taylor, amb els seus quatre ex-marits -Richard Burton era el cinquè- escandalitzava la Costa Brava del moment; se la veia a S’Agaró, a Sant Feliu de Guíxols…
Un autèntic plató
L’any 1958 va ser un any molt prolífic: la Costa Brava esdevé un autèntic plató cinematogràfic, ja que s’hi roden més de set pel.lícules, de nacionalitat britànica, espanyola, alemanya, italiana, coproduccions… I també alguna de la factura de Hollywood, com La furia del mar, amb Stanley Baker i l’oscaritzat Victor McLaglen no es va poder estrenar a Espanya, malgrat que hi apareixien diversos pescadors de l’Estartit, on es va rodar, així com a l’Escala (1958).
Esmentem altres escenaris per famoses pel.lícules al nord de la Costa Brava. La luz del fin del mundo, dirigida per Kevin Billington a partir d una obra de Jules Verne, es va rodar íntegrament a Cadaqués i al Cap de Creus. Comptava en el seu repartiment amb Yul Brynner, Kirk Douglas, Samantha Eggar, Fernando Rey, Massimo Ranieri…
Hi ha molts altres films rodats en aquests indrets de les platges i els xiringuitos de la Costa Brava, que si bé no tenen la importància dels esmentats més amunt, varen donar a conèixer aquests paisatges, sovint enmig de la polèmica pels seus contingut, que desbordaven la censura de l’època. En citarem uns quants, com a exemple: Diabla (1979) és un film d’Enzo E. Castellani, un prolífic director italià amb Leonora Fani, Patricia Adriani, Vincent Gardenia, etc., és Sensitività en italià i La senyora del llac en català, malgrat que la casa on passen els fets de caire fantàstic, terrorífic i eròtic, és a la platja. Els carrers i la platja de Palafrugell, un any abans (1978), varen veure la filmació de Yo soy mía, amb Stefania Sandrelli, Maria Schneider d’El útimo tango en París (que va deixar un rastre d’escàndols, no pas per la pel.lícula, sinó pel seu comportament amb les cambreres de l’hotel…) Paco Rabal, etc. A la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, a l’Hostal de la Gavina, etc, Joseph Losey, acreditat cineasta britànic, rodava Rutas del sur, amb guió de Jorge Semprún i protagonitzada per Rudolf Nureiev.
També s’hi varen rodar film espanyols i catalans. Esmentem El extraño caso del Dr. Fausto, amb Teresa Gimpera -després establerta a Begur- i el ja citat Alberto Puig Palau, Charo López i Emma Cohen, una pel.lícula de l’Escola de Barcelona, dirigida per Gonzalo Suárez. Els directors d’aquesta escola als 70 també varen escollir la Costa Brava com a plató preferit. Del mateix Gonzalo Suárez citem Morbo (1972), amb Ana Belén, Víctor Manuel (es diu que aquí va començar el seu romanç, potser en un xiringuito), Michael J. Pollard… El 1961 Juan Bosch hi havia rodat el drama El último verano, amb Arturo Fernández i Georges Rigaud. José Maria Forqué hi trasllada els focus l’any 1968 per rodar Un diablo bajo la almohada, amb Ingrid Thulin, Maurice Ronet… També va ser escollit aquest plató per la famosa La llarga agonia dels peixos sota l’aigua, de Francisco Rovira Beleta, amb Joan Manuel Serrat. Fernando Fernán Gomez, al seu torn, hi va protagonitzar diverses comèdies, com Crimen para recién casados, de Pedro Luis Ramirez (1960). El 1998 apareixen unes seqüències rodades a l’Estartit a la pel.lícula La ciudad de los prodigios, de Mario Camus, basada en la novel.la d’Eduardo Mendoza.
Un dels últims artistes de Hollywood a trepitjar la Costa Brava per motius professionals va ser Anthony Quinn, amic de Modest Cuixart, que protagonitza el film dirigit per José Antonio de la Loma Pasión de hombre, amb Elizabeth Ashley, Victoria Vera, etc. (1988).
Famosos a la Costa Brava
A continuació fem un llistat amb algunes estrelles i famosos que varen sojornar a la Costa Brava (els anys 50 i 60 van ser un dels períodes més prolífics en aquest sentit):
– Ava Gardner (va rodar la pel.lícula Pandora y el holandés errante a Castell, Platja d’Aro, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa): Tenim constància que «l’animal més bell del món» era clienta assídua d’un xiringuito, ja que després de la filmació de la pel.lícula va tornar força vegades a la Costa Brava. Aquest xiringuito encara existeix, just davant del Museu de la Pesca de Palamós. Situat quasi a peu de platja (i del port). Si bé ara és un quiosc que funciona com a restaurant informal, però d’excel.lent qualitat.
– Elizabeth Taylor (De repente, el último verano, a Begur, s’Agaró): Dirigida per Joseph L. Mankiewic, val a l’actriu el seu primer Globus d’Or. L’any 1959 era a Tossa amb el seu quart marit, el cantant Eddie Fischer. També se’ls veia per Sant Feliu de Guíxols, davant l’expectació de la gent. La parella s’allotjava a S’Agaró, a l’Hostal de la Gavina. Juntament amb Xavier Cugat i la seva dona, Abbe Lane, varen anar als toros a Sant Feliu i varen visitar Pals, Calonge, etc.
– Marlene Dietrich i Pola Negri, les grans estrelles que varen començar amb el cine mut.
– Gary Cooper, el de Solo ante el peligro.
– Rock Hudson, el gran actor de comèdies amb Doris Day, tot un referent del gènere (Llafranc).
– Barbara Hutton, la cèlebre multimionària nordamericana.
– Madeleine Carroll, la gran artista que començà als anys 30 (Torre Clementina, Calonge, Palamós, Roques Planes).
– Rudolf Nureyev, el gran ballarí d’origen rus (platja de Sant Pol).
– Anne Baxter, l’actriu de Sombras acusadoras.
– Joan Fontaine, la gran actriu de Rebeca, que tant d’impacte va causar.
– Orson Welles (S’Agaró, Castell), un autèntic monstre com a actor i i directors: Ciutadà Kane, El tercer home…
– Dirk Bogarde , l’enorme actor britànic de Mort a Venècia, El mayordomo… (Sant Feliu de Guíxols).
– Frank Sinatra, «la veu», el cantant de cantants. Va venir amb Ava Gardner (Tossa, etc.) bàsicament, segons sembla, per un atac de banyes, ja que es deia que l’actriu anava al llit amb Mario Cabré.
– Merle Oberon, actriu britànica nascuda a Bombay (Mumbai), que va brillar a Cumbres borrascosas.
– George Hamilton, l’excel.lent actor canadenc.
– Maria Schneider , la mare de Romy Schneides (Yo soy mía, Calella de Palafrugell).
– Joseph Losey (director anglès de culte; Rutas del sur, Calellla).
– Ken Russell , el gran director britànic, pioner en tantes coses, com haver introduït el nu masculí a Women in love (Mujeres enamoradas) (Sant Pol).
– Anthony Quinn, aquest monstre universal, de Zorba el grec a Les sandàlies del pescador (Palafrugell).
– Montgomery Clift. De repente en el verano, és clar.
– Rock Hudson, el gran actor de Gigante, Sublime obsesión… , que treballà força amb Doris Day, va estiuejar a Llafranc, on va voler conèixer el «Gitano de la Costa», un personatge curiós pel seus shows quan feia còctels.
– Gérard Dépardieu, l’excel.lent actor francès de múltiples films, com Cyrano de Bergerac.
– Katherine Hepburn, la gran actriu d’Històries de Filadèlfia, La costilla de Adán i un munt d excel.lents films.
– Sean Connery, el famós James Bond, l’agent de Sa Majestat 007 i gran actor a El nom de la rosa.
– John Wayne, el gran actor de pel.lícules de l’oest, com el clàssic La diligencia.
– Val Kilmer, l’actor de Tombstone i altres films que li varen merèixer un gran reconeixement.
– David Niven, el gran actor britànic de La vuelta al mundo en 80 días.
– Robert de Niro, uns dels majors monstres actuals de la interpretació i també de la direcció, oscaritzat per El Padrino.
– Jack Nicholson, un altre gran actor, protagonista de clàssics com El resplandor.
(Alguns d’aquests, tot i que no hi varen fer cap pel.lícula, solament varen passejar per la zona i varen fruir del seu paisatge i la seva cuina: solien hostatjar-se a l’Hostal de la Gavina, de s’Agaró, a Llafranc, a Palamós, etc.).
A part dels directors de cinema, actors i actrius, hi hem d’afegir escriptors com Truman Capote (A sang freda, Esmorzar a Tiffany’s) o Tom Sharpe (el creador de Wilt, habitual de Llafranc) o el guarda personal de l’últim tsar de Rússia, Nicolau de Woevodsky (que va fixar la seva residència a Calella de Palafrugell) o músics i jazzmen famosos, com Sammy Davis, Xavier Cugat i altres músics.