L’obra del prestigiós fotògraf que va morir fa 75 anys permet apreciar els canvis que s’han produït, i allò que ha perdurat, en el paisatge físic i humà d’aquest territori
ALFONS PETIT
Valentí Fargnoli, a través de les seves fotografies, va contribuir a inventar la Costa Brava -que Ferran Agulló havia batejat amb aquest nom l’any 1908-, i la va mostrar en tota la seva complexitat». La frase l’escriu l’arquitecta figuerenca Sílvia Musquera en l’article «La Costa Brava de Valentí Fargnoli, retrats de paisatges», un dels treballs inclosos en el llibre Valentí Fargnoli, una memòria persistent, editat pel Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, Inspai, com a part dels actes de commemoració dels 75 anys de la mort del prestigiós fotògraf; és per això que aquest 2019 ha estat declarat Any Fargnoli i diverses institucions organitzen activitats per recordar-ne la vida i l’obra.
Entre aquestes activitats hi ha la publicació d’aquest llibre, el desè volum de la col·lecció «Quaderns de fotografia», que a més d’una selecció d’imatges de les comarques gironines captades per Fargnoli (hi ha retrats, paisatges, escenes quotidianes, monuments, etc.), inclou escrits sobre diversos aspectes de l’obra del fotògraf que han estat elaborats per especialistes com la cap d’Inspai, Natàlia Navarro, la historiadora de l’art Mariona Seguranyes, la periodista Eva Vázquez, la historiadora de l’art i arxivera Marta Grassot i l’arquitecta Sílvia Musquera, que ha centrat la seva activitat com a investigadora en la relació entre l’arquitectura, la fotografia i el paisatge de la Costa Brava.
I precisament en plena temporada alta del turisme a la Costa Brava, en un moment en el qual a més hi ha sobre la taula les queixes de diverses entitats naturalistes relacionades amb nous projectes urbanístics i d’infraestructures al litoral gironí, resulta especialment significatiu revisar l’obra de Fargnoli en aquest territori, una obra que mostra una Costa Brava que en part és reconeixible avui dia, però que en altres aspectes ha quedat definitivament superada per l’evolució paisatgística, urbanística i social. Les imatges que acompanyen aquest reportatge, extretes del llibre editat per Inspai, són exemples d’aquella Costa Brava que va retratar Fargnoli en les primeres dècades del segle XX, i no es fa difícil adonar-se de què es manté com en aquell temps, i què ha canviat de manera irreversible.
«La Costa Brava va ser un tema recorrent en la producció del fotògraf», escriu Musquera en el seu treball. I afegeix que «entre els anys vint i trenta, va retratar tot tipus de paisatges a partir de la seva mirada personal. Imatges d’un gran valor documental, captades amb rigor i precisió, que van ser premiades en diversos concursos i publicades en guies, llibres i postals, per la qual cosa va esdevenir un dels fotògrafs de referència de la Costa Brava de principis del segle XX». De fet, Fargnoli va ser el fotògraf de referència de les comarques gironines en general. Nascut a Barcelona el 1885, l’any 1912 es va casar a Maçanet de la Selva amb Rosa Vilaseca, amb qui va tenir set fills. A partir de la segona dècada del segle XX va iniciar una intensa activitat com a fotògraf ambulant a les comarques gironines, que va compaginar amb la col·laboració amb diferents publicacions (com ara el llibre La Costa Brava. Àlbum guia, del 1925), la participació en concursos i premis, les feines per encàrrec d’institucions i particulars (com ara l’Ajuntament de Girona, l’arquitecte Rafael Masó o les orquestres gironines), i l’elaboració de targetes postals. Tot plegat va afavorir la seva popularitat i que la seva obra fos molt coneguda i divulgada. A més, ha arribat fins al dia d’avui molt ben conservada, tant per la quantitat d’imatges com per l’estat en què es troben.
Entre aquestes imatges, és clar, n’hi ha que mostren molts i molt variats indrets de la Costa Brava, en unes condicions habitualment molt diferents de les actuals. Municipis avui àmpliament urbanitzats apareixen en les imatges de Fargnoli com els poblets de pescadors que eren llavors; els carrers avui plens de serveis i establiments comercials es mostren sense paviment, en unes condicions força lamentables; i els veïns apareixen dedicats a les feines tradicionals de la zona, la pesca i l’agricultura, molt lluny de les activitats turístiques que han acabat per transformar el paisatge físic i humà d’aquesta zona de les comarques gironines.
Per al seu treball, Sílvia Musquera repassa l’àmplia obra sobre la Costa Brava que va fer Valentí Fargnoli, i en dona algunes claus basades en la composició de les imatges, en la manera de tractar el paisatge i els monuments, en el seu interès per les persones… També explica, com a curiositat, els mitjans de transport que el fotògraf va fer servir per recórrer la zona en les primeres dècades del segle XX, en les quals al marge de la seva feina com a fotògraf ambulant va fer treballs per encàrrec i també col·laboracions amb algunes de les primeres publicacions turístiques que es van editar: «Fargnoli va recórrer amb tots els mitjans que tenia al seu abast: bicicleta, tartana i tren, les diverses poblacions, on localitzava tot allò que fos necessari inventariar per evitar que es destruís; posava un focus de llum en els monuments que requerien ser coneguts, protegits i salvaguardats, però també en els paisatges».
Bicicleta, tartana i tren
En aquest sentit, Musquera afegeix que «Valentí Fargnoli ens presenta la Costa Brava retratant-la des del punt de vista de l’arqueologia i la història, ja que en fotografia les ruïnes i els monuments. Trobem imatges del monestir de Sant Pere de Rodes captat des de l’exterior en relació amb el paisatge i també des de l’interior de la nau de l’església, Santa Helena i el dolmen de la Taula dels Lladres, amb el Port de la Selva de fons. La Vila vella de Tossa, la torre de Joanàs, els castells de Blanes i Roses i les ruïnes d’Empúries, on juga amb els elements arquitectònics com les columnes que prenen el protagonisme a la imatge».
Més enllà de monuments i ruïnes, el paisatge és el gran protagonista de les fotografies de Fargnoli sobre la Costa Brava, i en concret tots aquells indrets que acabarien afavorint aquesta denominació: «La naturalesa que Fargnoli retrata passa a formar part també del valor patrimonial que cal conservar de la Costa Brava: les cales, les platges i els penya-segats, que constituiran una part important de l’imaginari creat». En aquest punt, Sílvia Musquera posa en valor la feinada que tenia sovint Fargnoli per captar totes aquestes imatges: «Les plaques són el resultat d’un viatge intrèpid del fotògraf que, carregat amb la seva càmera, s’enfilava per les roques i baixava fins a la cota del mar, on s’endinsava per tal de fotografiar-ne la costa, la preparació per aconseguir la imatge desitjada en aquestes localitzacions es multiplicava per la dificultat d’arribar-hi, d’escollir el punt de vista adequat i esperar el moment del dia que fes visible allò que volia transmetre».
El resultat, però, acaba valent la pena, com evidencien les imatges que es conserven. Segons Musquera, «la zona del cap de Begur, d’una gran espectacularitat quan la costa s’hi desenganxa,va ser un dels temes recurrents que el fotògraf va perseguir, fotografiant-lo des de diversos punts de vista, incorporant-hi una barca, per tal de donar una escala al paisatge i mostrar-lo així encara més inaccessible. Són també recurrents les fotografies de coves, com les de l’Escala, que es retraten des de l’interior emmarcant un vaixell, o fent-les visibles des del mar, maneres que generen una expectativa del que es pot descobrir a la Costa Brava».
I més enllà dels monuments i del paisatge, on l’element vegetal té també sovint un notable protagonisme, Fargnoli retrata la vida quotidiana dels habitants d’aquests municipis, un dia a dia molt diferent de l’actual: «Retrata els costums i la vida als pobles de pescadors, com la preparació de les xarxes de pesca a les platges, buscant la bellesa en el que és quotidià, però també fotografia les festes majors, com la de Santa Llúcia a l’Estartit, la professó de Santa Cristina a la platja de Lloret, l’arribada de l’esquadra anglesa a la costa de Roses o una representació teatral a l’aire lliure a la platja de l’Escala. Les imatges periodístiques immortalitzen moments de la història en què el paisatge s’omple de persones i agafa vida».
El naixament del turisme
I en aquest entorn, Valentí Fargnoli és també testimoni del naixement de la indústria turística, avui gran protagonista en aquest territori, però que en aquell moment es començava a manifestar de manera encara molt tímida: «Els primers hotels que sorgeixen arran de mar formen part del repertori del fotògraf, així com les cases d’estiueig al voltant de la cala d’Aiguablava; el jardí botànic Park Pella d’Aiguafreda i el complex residencial de s’Agaró. L’hotel Aigua Blava a Begur o Cal Gambo de l’Escala es mostren com uns volums aïllats enfrontats al paisatge que expliquen la seva ubicació privilegiada davant del mar, que els atorga la condició de mirador. Uns nous allotjaments que fan habitable el paisatge permeten que els turistes en formin part».
La conclusió de Sílvia Musquera després d’haver analitzat l’àmplia obra fotogràfica de Valentí Fargnoli amb la Costa Brava com a protagonista és que «la seva obra avui es pot llegir com un catàleg de paisatges inventats, uns retrats de paisatges que han esdevingut documents de referència que ens permeten interpretar una part de la història, on reconeixem l’essència d’aquella Costa Brava que malgrat el pas del temps i els canvis soferts encara roman en la nostra memòria».